Anna Llimós Vidal

En la següent sèrie el paper es converteix en un material o espai on s’hi succeeixen esdeveniments que escapen de la voluntat i el control de la meva mà. Partint d’una actitud passiva em converteixo en espectadora del pas del temps i deixo que la temporalitat es reflecteixi en un joc de dobles sentits.

​

D’una banda en el sentit més literal, l’acció de la llum solar i l’acumulació de partícules de pols provoca l’oxidació del paper. Un conjunt de llibres farà de “reserva” mentre que deixa com a testimoni l’empremta en negatiu provocada per la llum del sol i la pols dipositada al llarg d’un temps determinat d’exposició. D’aquesta manera em permet captar la silueta d’aquells objectes destinats a desaparèixer -els llibres i totes les històries que porten amb ells- atorgant una subtilesa a la peça que requereix de la mirada atenta de l’espectador. La temporalitat es converteix així en un agent actiu en el procediment de l’obra.

​

D’altra banda, en un sentit figurat, busco reflexionar entorn els canvis en la cultura i en l’ús dels llibres com a font de coneixement. En una expressió mínima del dibuix, el grafit ens descriu allò que queda impassible al pas del temps. A poc a poc, els llibres, aquests objectes materials contenidors de coneixement, cultura i mutabilitat, queden oblidats en els prestatges. Com un escenari abandonat pels actors, els prestatges queden buits, perdent a poc a poc la seva funció, sostenint el no-res.